La imatge que em ve al cap quan penso en la figura d’un lladre de guants blancs és la d’una persona elegant, vestida de negre i que s’aproxima en la manera de fer a la d’un bon prestidigitador. Algú que és capaç de robar-te sense que te n’adonis i que t’arribaria a sorprendre la delicadesa amb la qual executa el gestos. És precisament a partir d’aquí (sabent que encara em queda molt camí per recórrer) que jo també voldria robar-vos. A través d’una gesticulació que només vol acompanyar la veu i, d’aquesta manera, prendre-us la tristesa, les angoixes o qualsevol preocupació. Aconseguir que les oblideu subtilment, viatjant per un camí que tingui un bon final. Fer-vos degustar alguna cosa que s’aproximi a un instant de felicitat encara que sigui temporal. Només per això ja haurà valgut la pena.
Roger Corominas
