CV

Cliqueu el CURRICULUM VITAE

Eren els primers dies de l’abril del ‘75 quan vaig fer el primer plor. Però, més que una llàgrima, jo apostaria per la passa. Certament, vaig fer la primera passa d’un trajecte que ha transcorregut per diversos camins infructuosos però, també, per sendes encertades. Vaig passar per la universitat, per estudis de fotografia però mai vaig poder-me desenganxar d’aquells anys petits on m’explicaven contes, on tots els mons eren possibles.

Ho he de confessar, vaig recaure. Un camí em va portar fins a l’escola Xiprers i un altre em va iniciar en l’univers de l’escriptura. I, d’aquí, a les classes del Rubén Martínez: contecontes de Veneçuela que, a més de regalar el seu saber, radiografia cada alumne perquè els contes que expliqui prenguin la vida que necessiten. Que si projectava la veu on no toca, que els gestos els fas com si ja estiguessin posats, robotitzats, i després els ulls, la mirada no s’ha d’amagar mai, etc… Un remolí de coses que lentament es van posant a lloc i que se m’enduen, també a poc a poc, cap a l’experiència. L’experiència personal i compartida amb el grup Bocabadats. Sigui amb ells o de forma personal serà un plaer recordar-vos aquest món que a vegades se’ns escapa però que, tard o d’hora, ens torna a atrapar. Per vosaltres, la vida en un conte.

Heus aquí…